Reconciliació amb el blog

Avui m´he reconciliat amb el meu blog.
Sí, després de prop de 8 mesos, torno a escriure en el meu blog.
Ho faig convençut de que és un instrument útil per a poder compartir pensaments, ideals o sensacions amb els meus amics i amigues. No sé si seré capaç de mantenir un mínim d´interés o de constància en el meu blog. Però puc intentar-ho.

Avui ha estat el dia en que Madrid ha vist com la seva candidatura queia derrotada davant la de Rio de Janeiro. Què farem? Esperar quatre anys més. Era de justícia que se´n anès a sudamèrica questa edició dels Jocs Olímpics.
Aquest matí escoltant a Carles Francino en la SER m´ha emocionat molt el contacte breu que ha forçat entre Gallardón i l´alcalde de Barcelona Jordi Hereu. Són aquests els gestos que m´interessen, els que acosten a la gent i salten per sobre de les diferències de partit, de territorialitat,... ha estat un contacte breu però intens, en el que Gallardón ha afirmat que una de les millors armes de la candidatura de Madrid havia estat l´`exit de la edició de Barcelona. Semblaven paraules sinceres. Per què no ho havien de ser?
S´ha abocat tanta mer.... entre les dues ciutats per qüestions d´economia, de política, esportives, que veure gestos d´aproximació m´emociona.
Sí, suposo que no puc evitar els meus sentiments conciliadors entre Madrid i Barcelona. Sóc un català nascut a Madrid, ciutat que practicament desconec però a la que tinc moltes ganes d´anar-hi.
Tambè m´ha agradat l´abraçada , després de la designació de Río, entre Gallardón i Zapatero, pels mateixos motius. Suposo que en el PP donaran la culpa de la derrota tb a Zapatero, que últimament té la culpa de tot.

Un dels temes que més m´interessen del món actual i de la societat en que vivim és el del fenòmen religiós. Jo, que em declaro una persona atea, és a dir que creu que Deu no existeix, no puc per menys que quedar perplexe quan veig la quantitat de gent que creu en alguna divinitat, en alguna forma superior de criatura que està per sobre de tot i que pot controlar tot el que passa (sic)... I aleshores perquè no fa res per solucionar els conflictes que afecten al nostre planeta? Per què no ens il.lumina amb la seva saviesa per afer un món més just? Per què tolera el sofriment , la misèria, la humiliació i el genocidi de tants innocents?


Deu és un muntatge humà per a mantenir formes de dominació i de submissió sobre les persones.
És normal que aquestes creences impactin en persones amb poca cultura o amb recursos limitats. Però el que és alucinant és la covardia, la pleitesia, la por, amb la que tracten aquestes qüestions els nostres governants. Sí, m´estic referint al govern socialista espanyol; al govern tripartit català, i tants i tantes instàncies de govern que espleguen davant la totpoderosa esglèsia espanyola malgrat la seva actitud beligerant, rància, poc conciliadora, totalitària,etc..

Ja és hora de que es faci justícia i es doni al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu :

- Autofinançament de l´esglèsia catòlica.
- Prudència en els comentaris que s´emeten des de diferents instàncies : COPE, Tribunes, Conferencia episcopal,...
- Acatament de l´asignatura d´Educació per a la ciutadania.
- Impugnació del Concordat del 79.
- Fora l´assignatura de religió dels centres docents.
- Permetre l´apostàsia, donar facilitats als apòstates.

Ja anirem afegint comentaris perque podriem estar tota la nit...

Benvingut Obama

A unes poques hores de la presa de possessió de Barack Obama.se´m acut donar-li la benvinguda i desitjar-li tot el coratge i la inspiraci´´o del món : la necessitarà simplement per no defraudar als centenars de milions de persones d´aquest món que tenim esperança de que les coses rutllin millor i que la primera potència del món - de moment- faci una política més decent que la del seu predecessor.

Per cert... No ho puc evitar! Anirà J. Mª Aznar a Washington demà?

Ho dubto. Bé no em vull enrollar. Això més que res ha estat una refelxió curta per donar-li la benvinguda al nou president americà.