LA PLUJA NO SAP PLOURE

 

LA PLUJA NO SAP PLOURE...

“Al meu país la pluja no sap ploure” cantava en Raimon al seu País Valencià natal.

La pluja no sap ploure... Deu ser difícil ensenyar a la pluja  a ploure bé. Un, que s´ha dedicat tota la vida a la docència no sabria per on començar. Potser començaria, amb tota la modèstia del món, fent pedagogia. Intentant explicar a la gent les conseqüències del model de vida que portem els éssers humans dels països desenvolupats des de fa dècades i com aquest model de desenvolupament afecta al medi ambient. Sí, crec que començaria per aquí.

Segurament trobaria gent raonable que entendria els arguments i estaria o no estaria disposada a modificar alguns dels seus costums de vida, però també trobaria – per desgràcia en abundància – gent que negaria les explicacions en base a la desinformació/intoxicació/mala fe/ o simple estupidesa personal, i parlaria de contubernis de poders internacionals que bla, bla, bla,... allò que se´n diu negacionistes.

Doncs bé, ara tenim a un negacionista que ha conquerit, gràcies als vots de la majoria dels votants del USA, un dels llocs més influents de la política internacional, la presidència dels Estats Units. Si, un delinqüent confés amb més de trenta causes obertes per la justícia del seu país que ara evidentment s´encarregarà de saldar per la via de la immunitat presidencial. Desolador, dramàtic, tràgic, terrorífic,...però cert.

La majoria dels votants han passat per alt o no han volgut assabentar-se de la catadura/caradura moral del personatge. Sembla ser que la influència de la IA (intel·ligència artificial) i els algoritmes fa la seva tasca.

És difícil ensenyar a ploure a la pluja però no és més fàcil ensenyar a la gent a pensar i a votar correctament. No estem tan lluny a l´Estat Espanyol. Tota la cerimònia de la confusió que han orquestrat els partits negacionistes amb el drama de la DANA ens convida a pensar en la frase : Al meu país els votants no saben votar.

La Granada a 7 de novbre. de 2024

 

Rafa Higueras

Y YO QUÉ?

 

y yo qué?

Mientras escribo estas líneas las bombas continuan cayendo sobre la, cada vez más estrecha, franja de Gaza.

El estado de Israel, invocando el derecho a la legítima defensa, ejecuta un genocidio sobre el pueblo palestino.

La estúpida y criminal incursión de Hamás del pasado 7 de octubre, matando indiscriminadamente a más de 1200 personas inocentes, sirve de justificación a los halcones del estado hebreo para masacrar a los palestinos de Gaza.

Después de 56 años de ocupación, de represión, de humillación,... nos extraña que impere el resentimiento y el odio entre la población palestina? Recordemos que Hamás ganó unes elecciones democráticas en el 2006 en Gaza. Se puede entender que los palestinos no voten a las “hermanitas de la caridad”?

La comunidad internacional, encabezada por Estados Unidos y arrastrando los pies por la Unión Europea, ha dado su apoyo incondicional a un estado de Israel que hasta se ha atrevido a recusar a los enviados de las Naciones Unidas y a su mismísimo presidente Antonio Guterres. Qué vergüenza!! Cuanta prepotència!!.

Estoy convencido de que en ambos bandos existen voces que claman por la paz, por el perdón y la convivència, però no son ellos los que toman las decisiones. Éstos son presa de su pròpia incapacidad argumental y miseria moral : Hamás, Netanyahu,...y tienen cautivos a sus respectives pueblos.

Dice el refran que “Quien siembra vientos recoge tempestades” y que “torres más altas han caido”. El templo judío de Jerusalen ya fue destruido en dos ocasiones por los emperadores romanos como respuesta a la bravuconeria y prepotència de los mandatarios hebreos de la época. Que lean la historia. Una historia más reciente que los ha transformado de víctimas del holocausto nazi a verdugos del pueblo palestino con la excusa de acabar con Hamás.

Y no nos engañemos, si que podemos actuar para dar respuesta a la pregunta : y yo qué?

Rafa Higueras, La Granada 28/10/23