divendres, 4 de febrer del 2022

LA MERDA DELS AVIS

 

La merda dels avis.

 

Aquesta és una carta crua però necessària.

Quant pagaries tu per no haver-li de treure la merda del cul a un avi o àvia, encara que aquest fos el teu pare o la teva mare?

Quant estaries disposat a pagar per no haver-te de trobar mai en la tesitura de que te la haguessin de treure a tu?

Us heu trobat mai en alguna d´aquestes situacions?

Heu pensat mai que us podeu arribar a trobar?

Mentre no s´inventi el fàrmac per a que els avis no caguin - i dic els avis amb tot el respecte i consideració perquè són ells els dependents  - sabeu qui fa aquesta feina?

 

Apart de les residències, en la majoria de casos  recauen en unes dones anònimes que tots hem vist acompanyant-los o empenyent el seu cotxet pels carrers; unes dones baixetes i morenes de parla melosa i fluïda, dones equatorianes, bolivianes, hondurenyes,... també magrebines.

Són elles les encarregades d´acompanyar-los les 24 hores del dia amb 36 de dret de descans setmanal. Són elles les que suporten el caràcter agre o les preguntes reiterades o els desvaris.Són elles les que també li treuen la merda del cul.

I són elles les que s´enfronten sovint a la desconsideració i al menyspreu, quan no al regateig indigne del que diu la llei en materia de drets laborals.

Sí, són elles, “les panchites” com se les anomena amb aire hipòcrita de superioritat, les que estan aguantant les deficiències del sistema públic pel que fa a la dependència, residències i centres de dia.

Per a totes elles el meu reconeixement i gratitud.

 

Rafa Higueras,

La Granada 16/1/22

 

 

La mierda de los abuelos

 

Ésta es una carta cruda pero necesaria.

¿Cuánto estarías dispuesto a pagar por no tener que quitarle la mierda del culo a un abuelo o abuela, aunque éste fuese tu padre o tu madre?

¿Cuánto estarías dispuesto a pagar por no tener que encontrarte nunca en la tesitura de que te la tuviesen que quitar a ti?

¿Te has encontrado alguna vez en alguna de estas dos situaciones?

¿Has llegado a pensar que algún día te puede llegar a pasar?

Mientras no se invente el fármaco para que los abuelos no caguen – y digo los abuelos con todo el respeto y consideración porque son ellos los dependientes – ¿sabes quien hace este trabajo?

Aparte de las residencias, en la mayoría de casos recae en una mujeres anónimas que todos hemos visto acompañándolos o empujando sus carritos por las calles; unas mujeres bajitas i morenas de habla melosa y fluida, mujeres ecuatorianas, bolivianas, hondureñas,… también magrebís.

Son ellas las encargadas de acompañarlos las 24 horas del dia con 36 de derecho al descanso semanal. Son ellas las que aguantan el carácter agrio o las preguntas reiteradas o los desvaríos. Son ellas también las que les quitan la mierda del culo.

Y son ellas las que se enfrentan a menudo a la desconsideración y al desprecio, cuando no al regateo indigno de lo que marca la ley en materia de derechos laborales.

Sí, son ellas, las “panchitas”,como se las denomina con aire hipócrita de superioridad, las que están aguantando las deficiencias del sistema público en lo que respecta a la dependencia, residencias y centros de día.

Para todas ellas mi reconocimiento y gratitud.

Rafa Higueras, La Granada a 16/1/22