Reconciliació amb el blog

Avui m´he reconciliat amb el meu blog.
Sí, després de prop de 8 mesos, torno a escriure en el meu blog.
Ho faig convençut de que és un instrument útil per a poder compartir pensaments, ideals o sensacions amb els meus amics i amigues. No sé si seré capaç de mantenir un mínim d´interés o de constància en el meu blog. Però puc intentar-ho.

Avui ha estat el dia en que Madrid ha vist com la seva candidatura queia derrotada davant la de Rio de Janeiro. Què farem? Esperar quatre anys més. Era de justícia que se´n anès a sudamèrica questa edició dels Jocs Olímpics.
Aquest matí escoltant a Carles Francino en la SER m´ha emocionat molt el contacte breu que ha forçat entre Gallardón i l´alcalde de Barcelona Jordi Hereu. Són aquests els gestos que m´interessen, els que acosten a la gent i salten per sobre de les diferències de partit, de territorialitat,... ha estat un contacte breu però intens, en el que Gallardón ha afirmat que una de les millors armes de la candidatura de Madrid havia estat l´`exit de la edició de Barcelona. Semblaven paraules sinceres. Per què no ho havien de ser?
S´ha abocat tanta mer.... entre les dues ciutats per qüestions d´economia, de política, esportives, que veure gestos d´aproximació m´emociona.
Sí, suposo que no puc evitar els meus sentiments conciliadors entre Madrid i Barcelona. Sóc un català nascut a Madrid, ciutat que practicament desconec però a la que tinc moltes ganes d´anar-hi.
Tambè m´ha agradat l´abraçada , després de la designació de Río, entre Gallardón i Zapatero, pels mateixos motius. Suposo que en el PP donaran la culpa de la derrota tb a Zapatero, que últimament té la culpa de tot.