diumenge, 29 d’octubre del 2023

Y YO QUÉ?

 

y yo qué?

Mientras escribo estas líneas las bombas continuan cayendo sobre la, cada vez más estrecha, franja de Gaza.

El estado de Israel, invocando el derecho a la legítima defensa, ejecuta un genocidio sobre el pueblo palestino.

La estúpida y criminal incursión de Hamás del pasado 7 de octubre, matando indiscriminadamente a más de 1200 personas inocentes, sirve de justificación a los halcones del estado hebreo para masacrar a los palestinos de Gaza.

Después de 56 años de ocupación, de represión, de humillación,... nos extraña que impere el resentimiento y el odio entre la población palestina? Recordemos que Hamás ganó unes elecciones democráticas en el 2006 en Gaza. Se puede entender que los palestinos no voten a las “hermanitas de la caridad”?

La comunidad internacional, encabezada por Estados Unidos y arrastrando los pies por la Unión Europea, ha dado su apoyo incondicional a un estado de Israel que hasta se ha atrevido a recusar a los enviados de las Naciones Unidas y a su mismísimo presidente Antonio Guterres. Qué vergüenza!! Cuanta prepotència!!.

Estoy convencido de que en ambos bandos existen voces que claman por la paz, por el perdón y la convivència, però no son ellos los que toman las decisiones. Éstos son presa de su pròpia incapacidad argumental y miseria moral : Hamás, Netanyahu,...y tienen cautivos a sus respectives pueblos.

Dice el refran que “Quien siembra vientos recoge tempestades” y que “torres más altas han caido”. El templo judío de Jerusalen ya fue destruido en dos ocasiones por los emperadores romanos como respuesta a la bravuconeria y prepotència de los mandatarios hebreos de la época. Que lean la historia. Una historia más reciente que los ha transformado de víctimas del holocausto nazi a verdugos del pueblo palestino con la excusa de acabar con Hamás.

Y no nos engañemos, si que podemos actuar para dar respuesta a la pregunta : y yo qué?

Rafa Higueras, La Granada 28/10/23

dimarts, 27 de juny del 2023

DEMOLATRIA

 

DEMOLATRIA

El mot, el “palabro”, fa quatre dies que el conec, però el concepte feia anys que el tenia clar. Demolatria ve del grec Demos ( gent, poble) i Latreia (adoració, veneració). O sigui que consisteix més o menys en adular o adorar a la gent, al poble.

La demolatria té dos agents : Qui adula i qui és adulat. Els primers, els aduladors, han de tenir un objectiu que respon a la pregunta : Per què o per a què adules algú? I la resposta és obvia, doncs per a què estigui content o no s´enfadi amb mi. Els segons, els adulats, per què els agrada que els adulin? Doncs segurament perquè a tots ens agrada que ens ho facin, perquè alimenta el nostre ego o la nostra vanitat, o senzillament perquè som uns immadurs i no ens agrada que ens estirin les orelles quan fem alguna cosa malament. Seria, simplificant molt les coses, l´ actitud del nen consentit que quan fa una malesa en lloc de renyar-lo (fixeu-vos que no dic donar-li una pantuflada al cul) li riem la gracieta irresponsablement.

Però anem al gra, a la nostra vida diària  quan? i com? i qui? practica la Demolatria. Posaré alguns exemples de terrenys en els que es practica :

-         Gestió de residus                           -     Hàbits de vida

-         Civisme en general                        -     Participació en la política.

-         Ús de les noves tecnologies         -     Gestió de la nostra salut.

-         Immigració                                      -     Canvi climàtic.

Podria continuar la llista, però ja és prou significativa d´àmbits d´actuació en els que almenys una bona part de la població no actuen/actuem de la manera més responsable. Els nostres actes potser generen una satisfacció momentània, però són una hipoteca de cara al futur. I malgrat això qui ens hauria de corregir i estirar les orelles, la classe governant prefereix no fer-ho per por a que ens enfadem – com aquell nen malcriat – i en les properes el.leccions doncs no els votem !

En base a aquest acord tàcit : Tu fes el que vulguis que jo no et renyo! S´estableix el nostre pacte de ciutadania. I si no és així com s´expliquen :

-         La permissivitat davant els regadius il.legals a tants indrets : Doñana, Mar Menor,...

-         La permissivitat davant l´ús de vehicles contaminants en zones sensibles de grans ciutats.

-         Com no s´ha arribat a mesures més dràstiques davant la greu sequera que ens afecta.

És que hem d´arribar al precipici per a adonar-nos de la gravetat dels problemes?

Recordo el confinament decretat a mols països del món -entre ells el nostre- per a controlar la propagació del COVID. Va ser una decisió difícil però necessària, i la gent, en la seva immensa majoria, la va entendre i acatar.

Què hem de fer doncs? votar a polítics que ens “cantin la canya” quan el nostre comportament no sigui el més responsable o fer-ho a aquells que ens intenten vendre que la llibertat i el futur consisteix únicament en poder anar de copes o de canyes?. Qüestió de maduresa.

 

Rafa Higueras, La Granada juny de 2023.

diumenge, 16 d’abril del 2023

Es hora de fer POLITICA

 És hora de fer POLÍTICA

La política consisteix  bàsicament en la gestió de la cosa pública, les coses de tots.

Sempre se n ha fet de política. Sempre hi ha hagut persones capacitades, tendents a gestionar els afers de la ciutadania : Grècia, Roma,...Els clàssics : Plató, Aristòtil, Maquiavel, Kant,..van dedicar una bona part del seu pensament a la política.

En l´actualitat la paraula i la classe  política gaudeixen d´una pèssima reputació. Qualsevol problema o frustració que ens afecti l´adjudiquem a la política o als polítics i això no és de rebut. Tots coneixem a polítics honrats, la majoria ho són. Són gent amb una predisposició natural vers la gestió de les institucions i ho fan per vocació, per capacitació,... que sé jo? perquè els hi agrada. Jo els admiro perquè amb la seva feina estan exposats a tota mena de xàfecs, insults, amenaces,... per part del personal quan les coses no rutllen com voldríem. Els admiro perquè tenen el coratge de posar-se al davant del carro i estirar cap endavant a pit descobert.

Ja sé, ja sé, no són herois, s´equivoquen, “la caguen” de vegades, però tenen la valentia d´intentar ho i d´exposar se a ser “lapidats” per la ciutadania, i això -em reconeixereu – no ho fa tothom i menys en els temps que vivim en que a cop de twit i sota un perfil fals pots dir pràcticament el que vulguis emparat en l´anonimat.

Sí, sí, també ho sé, que hi ha polítics corruptes, que han fet d´aquesta activitat un femer i que aprofiten els seus anys de glòria per enriquir-se, prevaricar, afavorir els seus,...però perdoneu-me això no són polítics ; el que fan no és política, és una altra cosa, poseu-li vosaltres el nom que vulgueu.

Aquests individus i els seus palmers són l´antipolítica. Són els que provoquen aquest afartament/cinisme quan algú sent a parlar de la política. Són els principals instigadors d´expressions com : “La política és una merda” o “tots els polítics són iguals”o  la típica de “Jo passo de la política”  Ja els hi va bé aquest estat d´opinió perquè afavoreix el desencant, la indiferència, quan no la confusió i l´adhesió a solucions populistes d´extrema dreta que intenten fer creure que els problemes se solucionen amb “Mano dura”i més autoritarisme amb un “parell de collons” en dues paraules!!

Existeix com una conspiració general, com una “Internacional antidemocràtica”amb l´objectiu de dinamitar el sistema i fer creure que res no té solució i que la política és la culpable de tot. Com pot ser que personatges com Donald Trump sigui adorat per tants i tants milions de persones? És que ens hem begut l´enteniment? O és que d´enteniment queda tan poc que no ompliríem un xupito servit en la barra d´un saloon de Texas? Com pot ser que les seves barroeries, fatxenderies, amenaces, ... siguin aplaudides com si es tractés d´un gran estadista?

Doncs això és l´”antipolítica”, una pràctica que no accepta les regles del joc democràtic i que la seva missió és dinamitar lo. Aleshores, hauríem de permetre que personatges així aprofitin els altaveus que la democràcia els ofereix per fer ho saltar tot pels aires?

La política té molts ingredients, però els fonamentals serien la TRANSPARÈNCIA, L´HONESTEDAT, LA CAPACITAT DE TREBALL, LA FORMACIÓ, LA DECÈNCIA,...em deixo uns quants, però cap d´ells concorre en ,la manera de fer dels antipolítics : ni són transparents, ni decents, ni formats,... per què se ls admira doncs? Què farien els seus aduladors en el cas de estar en la seva pell? Doncs segurament el mateix : enriquir se, prevaricar, estafar, ...perquè el que compta és salvar te tu i els teus i a la resta “que els bombin”.

La solució de tot plegat és molt complexa i no seré jo qui aporti la fórmula màgica, ara bé , de la mateixa manera que fent “antipolítica” s´aconsegueix aquest estat general d´ànim de sarcasme i de mala llet estic convençut que fent POLÍTICA  amb majúscules, aportant solucions als problemes de la gent, actuant amb responsabilitat en l´acció pública i buscant el consens amb altres forces, comprometent te només a allò que pots fer sense promeses buides, dient a la gent la veritat i no limitant te a fer li la pilota, actuant amb tots aquells ingredients que apuntava abans i amb alguns més,... estic segur que l´opinió de molta gent sobre la política canviaria i hauríem donat un gran pas endavant en la recuperació de la il.lusió i la confiança en les institucions i en el sistema.

És per això que considero que ara més que mai : És hora de fer POLÍTICA.

 

Rafa Higueras, La Granada, abril del 23