DEMOLATRIA
El mot, el “palabro”, fa quatre dies que el conec, però el concepte feia anys que el tenia clar. Demolatria ve del grec Demos ( gent, poble) i Latreia (adoració, veneració). O sigui que consisteix més o menys en adular o adorar a la gent, al poble.
La demolatria té dos agents : Qui adula i qui és adulat. Els primers, els aduladors, han de tenir un objectiu que respon a la pregunta : Per què o per a què adules algú? I la resposta és obvia, doncs per a què estigui content o no s´enfadi amb mi. Els segons, els adulats, per què els agrada que els adulin? Doncs segurament perquè a tots ens agrada que ens ho facin, perquè alimenta el nostre ego o la nostra vanitat, o senzillament perquè som uns immadurs i no ens agrada que ens estirin les orelles quan fem alguna cosa malament. Seria, simplificant molt les coses, l´ actitud del nen consentit que quan fa una malesa en lloc de renyar-lo (fixeu-vos que no dic donar-li una pantuflada al cul) li riem la gracieta irresponsablement.
Però anem al gra, a la nostra vida diària quan? i com? i qui? practica la Demolatria. Posaré alguns exemples de terrenys en els que es practica :
- Gestió de residus - Hàbits de vida
- Civisme en general - Participació en la política.
- Ús de les noves tecnologies - Gestió de la nostra salut.
- Immigració - Canvi climàtic.
Podria continuar la llista, però ja és prou significativa d´àmbits d´actuació en els que almenys una bona part de la població no actuen/actuem de la manera més responsable. Els nostres actes potser generen una satisfacció momentània, però són una hipoteca de cara al futur. I malgrat això qui ens hauria de corregir i estirar les orelles, la classe governant prefereix no fer-ho per por a que ens enfadem – com aquell nen malcriat – i en les properes el.leccions doncs no els votem !
En base a aquest acord tàcit : Tu fes el que vulguis que jo no et renyo! S´estableix el nostre pacte de ciutadania. I si no és així com s´expliquen :
- La permissivitat davant els regadius il.legals a tants indrets : Doñana, Mar Menor,...
- La permissivitat davant l´ús de vehicles contaminants en zones sensibles de grans ciutats.
- Com no s´ha arribat a mesures més dràstiques davant la greu sequera que ens afecta.
És que hem d´arribar al precipici per a adonar-nos de la gravetat dels problemes?
Recordo el confinament decretat a mols països del món -entre ells el nostre- per a controlar la propagació del COVID. Va ser una decisió difícil però necessària, i la gent, en la seva immensa majoria, la va entendre i acatar.
Què hem de fer doncs? votar a polítics que ens “cantin la canya” quan el nostre comportament no sigui el més responsable o fer-ho a aquells que ens intenten vendre que la llibertat i el futur consisteix únicament en poder anar de copes o de canyes?. Qüestió de maduresa.
Rafa Higueras, La Granada juny de 2023.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada